És però l’excusa que utilitzem tots per divertint-nos
i crear espectacles de foc, música i ball

 La Colla de Diables de Piera

El primer document gràfic on trobem una referència de la Colla de Diables de Piera és el cartell de la I Trobada de Diables (1981), recollit en el llibre del Centenari del Ball de Diables de l'Arboç, on s'enumeren els grups convidats. Arrel d'aquest document i d'algunes fotografies, s'estableix l'inici de la Colla al voltant de l'any 1980.

Al llarg de la història de la Colla de Diables de Piera, podem distingir tres etapes o èpoques més o menys diferenciades, a través de les quals s'han anat canviant aspectes com poden ser la seguretat del correfoc, el material i disseny del vestuari, els punts de vista dels membres de la Colla, el pas de la organització de cercaviles per part del Jovent de Piera a la organització de correfocs i altres activitats per part de la Colla de Diables de Piera i la concepció del correfoc-espectacle.

La primera etapa comença a finals dels anys setanta, amb el naixement del Jovent de Piera, un grup de joves amb ganes de fer unes festes més participatives i amb preus més populars, alternatives a les realitzades institucionalment. La voluntat i el desig que movia a aquests joves era que les festes de l'abril i del setembre, fossin plenes d'alegria, de color, obertes a totes les expressions artístiques i humanes. En aquesta època, s' organitzaven cercaviles amb un drac com a animal fantàstic al que anomenaven Guita o Tita, activitats per a la canalla, llogaven grups de música i animació amb els diners que recollien passant casa per casa. Després, es van proposar introduir actuacions tenint com a referent l'espectacle de la Patum de Berga, entre d'altres, tot introduint-hi una part de creació i una empremta distintiva. Es van encarregar unes màscares, que resultaven ser molt pesades, però que permetien dur petards a les banyes; també es van fer uns vestits, amb pantaló i jaqueta de sac, que duien un coll decoratiu amb puntes vermelles. En principi el grup estava format per nois, que eren els encarregats de dur les màscares i la massa, mentre les noies es limitaven a dur el sarró amb els petards, penjat del coll. Tot això més la incorporació de tabals, va fer que les cercaviles s'anessin transformant en una mena d'espectacle de foc diürn, en els quals molta gent hi va començar a participar. A mesura que la gent es va anar fent gran i agafava altres responsabilitats, el grup del Jovent de Piera va anar desapareixent.

La segona etapa es situa al voltant de l'any 1985, coincidint amb l'embranzida que prenen les activitats de carrer i l'organització de correfocs de la mà del membres de l'esplai el Niu. D'aquesta segona etapa destacar que la Colla anava als correfocs de Montbui.

La tercera etapa s'inicia al voltant del l'any vuitanta-vuit, quan comença a gestar-se la Colla de Diables de Piera tal com és actualment. Cap als anys noranta i una mica obligats per la llei -que obligava a totes les entitats a tenir el CIF- es redacten els estatuts.

És també en aquells anys quan el nombre de correfocs realitzats durant l'any és més elevat. Es van arribar a fer fins a quinze actuacions o més en un estiu, a molts pobles de Catalunya, de la Península i fins i tot a l'estranger. Destaquen els correfocs de l'Aquelarre de Cervera, Camporrells (Osca), Ordino (Andorra) i a Calcinaia (Itàlia). De fet, en aquells moments la Colla de Diables de Piera tenia dos representants artístics i, d'altra banda, no hi havia tantes colles com actualment.